El cel és ple de paraules

Divendres al vespre vaig tenir un somni misteriós, un somni inexplicable i deliciós. Era molt romàntic, jo ballava agafada a un noi emmascarat, portava una màscara de color negre; era tan guapo i en aquell moment sentia una admiració per ell. Ara tinc curiositat perquè no puc recordar de la cara que feia i voldria saber qui és. Dissabte cap a les cinc de la tarda, vaig anar amb la colla de sardanes a preparar un sopar molt important, el sopar de final de temporada. Vam trigar 3 hores a decorar tota la sala però va valdre molt la pena. Cap a les vuit de la tarda, vam dirigir-nos a casa per canviar-nos de roba i anar dels anys vuitanta al sopar. Ens vam fer moltes fotos només d'arribar i al cap de poc rato ens vam haver d'asseure a les taules, ja que havíem de començar a sopar. Els de la meva taula els hi van portar el sopar molt ràpid però a mi van trigar bastant perquè era l'única que demanava menú infantil. M'ho vaig passar molt bé, ja que feia molts...

Diumenge passat, vam fer l'última actuació del Pessebre Vivent de Tona. Les tres primeres seccions van anar molt bé però la quarta... La Clàudia va fer una cara molt però que molt rara i jo em vaig posar a riure, evidentment. Vaig passar molta vergonya però per sort només hi havia els familiars de les persones que feien el Pessebre. Quan vam acabar i vam anar a buscar el sopar, no podia mirar a la gent pel greu que em sabia d'haver rigut. A l'última secció també hi havia en Joan P. i encara em sentia pitjor. Quan vam arribar a casa, vam mirar un programa a TV3 sobre l'anorèxia i pobra noia no vull acabar MAI com ella; feia molta pena.

El dia de fer cagar el tió, vaig haver d'anar al pessebre i quin pal feia anar-hi.... Quan el tió caga és un dels moments més màgics que tenen els nens petits i estàs tan feliç quan els veus amb un somriure d'orella a orella. Per Nadal vam anar a dinar a casa dels avis de Tona. Feia pocs dies que el meu cosí gran, havia tornat de Portugal pels estudis i per Nadal la família es reuneix i tots hi havíem de ser quasi per obligació. La carta del dinar era espectacularment llarga que quan la veies ja et quedaves tip. Havent dinat, ningú es podia moure de tan plens que estàvem tots. Quan va arribar el dia de cap d'any, tota la família estava nerviosa. Vam mirar una pel·lícula molt emocionant d'en Theo James; Divergent. No tinc paraules per descriure-ho. Vam posar TV3 per mirar les campanades i van ser espectaculars. Quan van acabar, vaig anar a dormir perquè tenia molta son i no m'aguantava dreta.