El cel és ple de paraules

Un dels caps de setmana més ocupats d'aquest més. Com que s'acosta nadal has de fer tantes coses... Però a mi encara em fa il·lusió com una nena petita. Tornant al tema, dissabte el meu cosí gran tornava de Portugal i l'alegria que em feia veure'l era tant immensa que només d'arribar ja el vaig anar a veure, home clar, és el meu cosí més estimat. A la tarda vaig fer un concert a Hostalets amb la coral Estrella, hi havien molts nervis perquè estrenavem noves cançons. Va ser un èxit, gairebé tota l'església plena! Diumenge, a Hostalets feien un pedalada per la Marató de TV3 i amb la meva colla d'anar amb bici hi vam anar-hi. Tenia moltes ganes d'anar-hi ja que estrenava el nou equipament d'anar amb bici. A la tarda vaig tenir un altre concert. Estava tant cansada de fer concerts... Dilluns començava amb tecnologia i encara tenia menys ganes d'anar a classe.

Diumenge era un d'aquells dies que et fa tanta mandra llevar-te, però què vols fer-hi, era per una bona causa. A les deu, havíem de ser a la plaça Major de Tona per preparar la parada de la coral Estrella. Tenim moltes de coses per vendre, braçalets, petits fanalets, CD i una panera conjuntament amb la llumineta. Hi havia tantes coses, però tantes... Les grans vam anar a vendre a dalt al pavelló i la gent s'interessava més a anar a comprar alguna cosa a la fira del joc que no pas a unes noies que se'n anaven de viatge a Estònia. La majoria de gent, deia ja us en comprarem quan sortim però ningú quan sortia ho feia. Era  molestant a la gent intentant que compressin alguna cosa, ja que n'hi havia pocs que ho feien. Cap a les dotze, que vam baixar a la plaça, en una parada que hi havia un amic meu, em van donar unes 4 magdalenes i després a la meva mare unes 5 més. Només de veure-les ja t'enamoraves d'elles.

La setmana passada no l'altre, amb la coral de Vic, vam anar a passar el cap de setmana fora. Quan el Sol ja estava a la meitat del seu trajecte, vam marxar amb autobús cap a Barna. Només d'arribar, vam assajar i dintre del local feia una calor per morir-t'he. Quan vam anar a dormir a l'alberg, hi havien uns borratxos molt beguts que feien unes cares que espantaven més que els monstres. El dia següent, vam cantar al Palau de la Música Catalana! Va ser molt commovedor! Per emocionar-se i plorar! El final, els escolans de Montserrat van venir a cantar amb nosaltres.