Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2018

I un dia creixeràs i t'adonaràs perquè Peter Pan no volia créixer.

A vegades volen ser més grans del que són per impressionar a la persona que t'agrada i això sempre acaba com el rosari de l'Aurora. També passa que existeix una persona en el món que t'estima molt i no et vol demanar per sortir per por a una amistat i una relació que teniu un i altre s'esfumi. Llavors hi sóc jo dient-l'hi a la persona: no m'importa que marxis, si això et fa sentir bé. Ets l'únic culpable, abandonem al carrer on un dia et trobaré. Aquesta sóc jo. Una introducció sense cap ni peus; anem a l'altre. Una setmana amb l'agenda estressada de tantes coses. Deures, exàmens, treballs... de tot i més. El millor dia va ser dissabte, un sopar, unes espelmes, un petó... Uau! El millor. Sabeu perquè Peter Pan no volia créixer? Per por a fer-se gran; com tu.

Res no tornarà a ser igual, però lluitarem fins al final

Quan tornàvem de l'escola dilluns a la tarda al meu avi li feia mal la cama i em va dir que nevaria i al cap de 20 minuts aproximadament, va començar a nevar. En Joan P. va venir a Hostalets caminant per jugar amb la neu i ens ho vam passar molt bé. Passejar per la neu era molt romàntic però alhora un moment increïble. L'endemà no vam poder anar a l’escola, ja que havia nevat molt i em vaig quedar a casa fent deures i al cap d'un rato vaig anar a jugar amb la neu. A la tarda vaig anar a escola, per passar un rato amb amics però només érem deu. El dia de Sant Valentí ja era aquí i cada hora anava rebent una carta de la mateixa persona. Va ser molt emocionant i quan a les cinc vaig anar a obrir la taquilla per anar a buscar el mòbil, em vaig trobar una caixa amb una vaca de peluix a dintre; que maco va ser tot. Si la persona que m'ho va regalar mira aquest text li vull dir moltes gràcies i em sap greu no fer-te una cosa tan bonica com la teva.

No hi ha millor remei per la tristesa que no sigui l'amor o un somriure.

Imatge
Heu vist mai la pel·lícula de Dirty Dancing? Un dia d'aquesta setmana, vaig somiar que era la protagonista de la pel·lícula i em passava tot el mateix que a ella. De bon matí la meva mare em va venir preocupada, ja que em va dir que havia estat parlant sola tota la nit i que em movia molt. En aquell moment em feien mal els braços i vaig pensar que era somnàmbula però no n'estava del tot segura. Els dies de carnaval me'ls vaig passar tancada a casa estudiant per un examen de tecnologia molt difícil. Em sentia avorrida com un mussol. També he hagut d'estudiar català però no hi he dedicat tantes hores com tecnologia. P.D. La setmana que ve el meu cosí torna del País Basc per passar uns dies amb la família i amics. Tinc moltes, moltíssimes, extremadament moltes ganes de veure'l.