Res no tornarà a ser igual, però lluitarem fins al final

-
Quan tornàvem de l'escola dilluns a la tarda al meu avi li feia mal la cama i em va dir que
nevaria i al cap de 20 minuts aproximadament, va començar a nevar. En Joan P. va venir a
Hostalets caminant per jugar amb la neu i ens ho vam passar molt bé. Passejar per la neu era
molt romàntic però alhora un moment increïble.
L'endemà no vam poder anar a l’escola, ja que havia nevat molt i em vaig quedar a casa fent
deures i al cap d'un rato vaig anar a jugar amb la neu. A la tarda vaig anar a escola, per passar
un rato amb amics però només érem deu.
El dia de Sant Valentí ja era aquí i cada hora anava rebent una carta de la mateixa persona. Va
ser molt emocionant i quan a les cinc vaig anar a obrir la taquilla per anar a buscar el mòbil, em
vaig trobar una caixa amb una vaca de peluix a dintre; que maco va ser tot.
Si la persona que m'ho va regalar mira aquest text li vull dir moltes gràcies i em sap greu no
fer-te una cosa tan bonica com la teva.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Agenda plena...

-
Un dels caps de setmana més ocupats d'aquest més. Com que s'acosta nadal has de fer tantes coses... Però a mi encara em fa il·lusió com una nena petita. Tornant al tema, dissabte el meu cosí gran tornava de Portugal i l'alegria que em feia veure'l era tant immensa que només d'arribar ja el vaig anar a veure, home clar, és el meu cosí més estimat. A la tarda vaig fer un concert a Hostalets amb la coral Estrella, hi havien molts nervis perquè estrenavem noves cançons. Va ser un èxit, gairebé tota l'església plena! Diumenge, a Hostalets feien un pedalada per la Marató de TV3 i amb la meva colla d'anar amb bici hi vam anar-hi. Tenia moltes ganes d'anar-hi ja que estrenava el nou equipament d'anar amb bici. A la tarda vaig tenir un altre concert. Estava tant cansada de fer concerts... Dilluns començava amb tecnologia i encara tenia menys ganes d'anar a classe.
Més informació

El teu somni mai s'anirà si no el deixes marxar

-
Imatge
Divendres al vespre vaig tenir un somni misteriós, un somni inexplicable i deliciós. Era molt romàntic, jo ballava agafada a un noi emmascarat, portava una màscara de color negre; era tan guapo i en aquell moment sentia una admiració per ell. Ara tinc curiositat perquè no puc recordar de la cara que feia i voldria saber qui és. Dissabte cap a les cinc de la tarda, vaig anar amb la colla de sardanes a preparar un sopar molt important, el sopar de final de temporada. Vam trigar 3 hores a decorar tota la sala però va valdre molt la pena. Cap a les vuit de la tarda, vam dirigir-nos a casa per canviar-nos de roba i anar dels anys vuitanta al sopar. Ens vam fer moltes fotos només d'arribar i al cap de poc rato ens vam haver d'asseure a les taules, ja que havíem de començar a sopar. Els de la meva taula els hi van portar el sopar molt ràpid però a mi van trigar bastant perquè era l'única que demanava menú infantil. M'ho vaig passar molt bé, ja que feia molts
Més informació

Dia de tots sants

-
Dimecres al matí, vaig anar a Girona a ballar en un concurs de sardanes. Vam quedar primers i després vam anar a dinar. Com que a Girona feien una fira, la gent volia anar a les atraccions, però el "presi", va fer-nos una ruta turística "mega","hiper" i "super" avorrida per la ciutat. A la tarda vaig anar amb els familiars al fossar a veure la gent que ja no és amb nosaltres. Quan vam acabar, ens vam dirigir a Serrabardina (casa de pagès on celebrem dies importants), i vam sopar. Quan van coure les castanyes, semblava que elles parlaven. Cap a les deu del vespre, quan sonaven les campanes, vam anar a casa a dormir ja que el dia següent tocava anar a l'escola.
Més informació