I un dia creixeràs i t'adonaràs perquè Peter Pan no volia créixer.

A vegades volen ser més grans del que són per impressionar a la persona que t'agrada i
això sempre acaba com el rosari de l'Aurora.
També passa que existeix una persona en el món que t'estima molt i no et vol demanar per
sortir per por a una amistat i una relació que teniu un i altre s'esfumi.
Llavors hi sóc jo dient-l'hi a la persona: no m'importa que marxis, si això et fa
sentir bé. Ets l'únic culpable, abandonem al carrer on un dia et trobaré. Aquesta sóc jo.
Una introducció sense cap ni peus; anem a l'altre.
Una setmana amb l'agenda estressada de tantes coses. Deures, exàmens, treballs... de tot i més.
El millor dia va ser dissabte, un sopar, unes espelmes, un petó...
Uau! El millor.
Sabeu perquè Peter Pan no volia créixer? Per por a fer-se gran; com tu.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Agenda plena...

El teu somni mai s'anirà si no el deixes marxar

Dia de tots sants