El teu somni mai s'anirà si no el deixes marxar

Divendres al vespre vaig tenir un somni misteriós, un somni inexplicable i deliciós. Era molt romàntic,
jo ballava agafada a un noi emmascarat, portava una màscara de color negre; era tan guapo i en aquell
moment sentia una admiració per ell.

Ara tinc curiositat perquè no puc recordar de la cara que feia i voldria saber qui és.

Dissabte cap a les cinc de la tarda, vaig anar amb la colla de sardanes a preparar un sopar molt
important, el sopar de final de temporada.

Vam trigar 3 hores a decorar tota la sala però va valdre molt la pena.

Cap a les vuit de la tarda, vam dirigir-nos a casa per canviar-nos de roba i anar dels anys vuitanta al
sopar.

Ens vam fer moltes fotos només d'arribar i al cap de poc rato ens vam haver d'asseure a les taules,
ja que havíem de començar a sopar. Els de la meva taula els hi van portar el sopar molt ràpid però a mi
van trigar bastant perquè era l'única que demanava menú infantil.

M'ho vaig passar molt bé, ja que feia molts dies que no veia la gent.
P.D. Un amic em va donar aquesta frase: