El cel és ple de paraules

A vegades volen ser més grans del que són per impressionar a la persona que t'agrada i això sempre acaba com el rosari de l'Aurora. També passa que existeix una persona en el món que t'estima molt i no et vol demanar per sortir per por a una amistat i una relació que teniu un i altre s'esfumi. Llavors hi sóc jo dient-l'hi a la persona: no m'importa que marxis, si això et fa sentir bé. Ets l'únic culpable, abandonem al carrer on un dia et trobaré. Aquesta sóc jo. Una introducció sense cap ni peus; anem a l'altre. Una setmana amb l'agenda estressada de tantes coses. Deures, exàmens, treballs... de tot i més. El millor dia va ser dissabte, un sopar, unes espelmes, un petó... Uau! El millor. Sabeu perquè Peter Pan no volia créixer? Per por a fer-se gran; com tu.

Quan tornàvem de l'escola dilluns a la tarda al meu avi li feia mal la cama i em va dir que nevaria i al cap de 20 minuts aproximadament, va començar a nevar. En Joan P. va venir a Hostalets caminant per jugar amb la neu i ens ho vam passar molt bé. Passejar per la neu era molt romàntic però alhora un moment increïble. L'endemà no vam poder anar a l’escola, ja que havia nevat molt i em vaig quedar a casa fent deures i al cap d'un rato vaig anar a jugar amb la neu. A la tarda vaig anar a escola, per passar un rato amb amics però només érem deu. El dia de Sant Valentí ja era aquí i cada hora anava rebent una carta de la mateixa persona. Va ser molt emocionant i quan a les cinc vaig anar a obrir la taquilla per anar a buscar el mòbil, em vaig trobar una caixa amb una vaca de peluix a dintre; que maco va ser tot. Si la persona que m'ho va regalar mira aquest text li vull dir moltes gràcies i em sap greu no fer-te una cosa tan bonica com la teva.

Heu vist mai la pel·lícula de Dirty Dancing? Un dia d'aquesta setmana, vaig somiar que era la protagonista de la pel·lícula i em passava tot el mateix que a ella. De bon matí la meva mare em va venir preocupada, ja que em va dir que havia estat parlant sola tota la nit i que em movia molt. En aquell moment em feien mal els braços i vaig pensar que era somnàmbula però no n'estava del tot segura. Els dies de carnaval me'ls vaig passar tancada a casa estudiant per un examen de tecnologia molt difícil. Em sentia avorrida com un mussol. També he hagut d'estudiar català però no hi he dedicat tantes hores com tecnologia. P.D. La setmana que ve el meu cosí torna del País Basc per passar uns dies amb la família i amics. Tinc moltes, moltíssimes, extremadament moltes ganes de veure'l.

Divendres al vespre vaig tenir un somni misteriós, un somni inexplicable i deliciós. Era molt romàntic, jo ballava agafada a un noi emmascarat, portava una màscara de color negre; era tan guapo i en aquell moment sentia una admiració per ell. Ara tinc curiositat perquè no puc recordar de la cara que feia i voldria saber qui és. Dissabte cap a les cinc de la tarda, vaig anar amb la colla de sardanes a preparar un sopar molt important, el sopar de final de temporada. Vam trigar 3 hores a decorar tota la sala però va valdre molt la pena. Cap a les vuit de la tarda, vam dirigir-nos a casa per canviar-nos de roba i anar dels anys vuitanta al sopar. Ens vam fer moltes fotos només d'arribar i al cap de poc rato ens vam haver d'asseure a les taules, ja que havíem de començar a sopar. Els de la meva taula els hi van portar el sopar molt ràpid però a mi van trigar bastant perquè era l'única que demanava menú infantil. M'ho vaig passar molt bé, ja que feia molts

Diumenge passat, vam fer l'última actuació del Pessebre Vivent de Tona. Les tres primeres seccions van anar molt bé però la quarta... La Clàudia va fer una cara molt però que molt rara i jo em vaig posar a riure, evidentment. Vaig passar molta vergonya però per sort només hi havia els familiars de les persones que feien el Pessebre. Quan vam acabar i vam anar a buscar el sopar, no podia mirar a la gent pel greu que em sabia d'haver rigut. A l'última secció també hi havia en Joan P. i encara em sentia pitjor. Quan vam arribar a casa, vam mirar un programa a TV3 sobre l'anorèxia i pobra noia no vull acabar MAI com ella; feia molta pena.

El dia de fer cagar el tió, vaig haver d'anar al pessebre i quin pal feia anar-hi.... Quan el tió caga és un dels moments més màgics que tenen els nens petits i estàs tan feliç quan els veus amb un somriure d'orella a orella. Per Nadal vam anar a dinar a casa dels avis de Tona. Feia pocs dies que el meu cosí gran, havia tornat de Portugal pels estudis i per Nadal la família es reuneix i tots hi havíem de ser quasi per obligació. La carta del dinar era espectacularment llarga que quan la veies ja et quedaves tip. Havent dinat, ningú es podia moure de tan plens que estàvem tots. Quan va arribar el dia de cap d'any, tota la família estava nerviosa. Vam mirar una pel·lícula molt emocionant d'en Theo James; Divergent. No tinc paraules per descriure-ho. Vam posar TV3 per mirar les campanades i van ser espectaculars. Quan van acabar, vaig anar a dormir perquè tenia molta son i no m'aguantava dreta.