Poesia

Papallona
Bat les ales seguint un ritme,
el ritme del meu cor.
Vola entre les flors
com un ésser invisible.
Preciosos són els seus colors,
que fan que el dia somrigui.
Però li queda poca vida;
la vida perdura poc per ella.
Ara vola petitona
i siguis lliure;
no saps quant temps dura.
Tu només sigues lliure.


 L’ofici que més m’agrada
I el pescador?
Navega que navegaràs,
agafa l’embarcació i cap al mar enllà.
La brisa li toca la cara amb suavitat
i l’aigua li salpica la cara.
Toca l’harmònica i encanta els peixos,
que seguidament s’enreden amb el filat.
Pesca que pescaràs,
el seu ofici és molt important.

Vosaltres no en teniu ni idea

 Vosaltres no sabeu que són les sardanes ni com es ballen.
Sabríeu dir-me que són els curts?
Segur que no.
Sabríeu dir-me que són els llargs?
Segur que no.
Sabríeu dir-me la definició de sardanes?
No.
Ja us ho he dit, no sabeu res.
Les sardanes no són d’avis,
no ho són; qui vulgui pot ballar-les.
Les sardanes són un esport com un altre,
quan cops us ho hauré de dir.
I tant m’he fa si no us agrada,
m’ha d’agradar a mi,
no pas a vosaltres.


 Acròstic
Natural
Única
Reflexiva
Idealista
Amorosa
 
celEste
apasSionar
salTar
infInit
 boMbeta
empAtia
  dRama
Entro a la cambra fosca
Sentint encara un sentiment
Tinc por quan penso en aquell moment
Intento no posar-me trista
Mentre sona la cançó
Ara ja no m’agrada
Rarament la tornaré a sentir

Record
Sobre la tauleta la foto
i el disc que em vas regalar.
Sobre el llit la roba
que et vas deixar.

Sona la cançó que vas escriure
quant estàvem enamorats.
Sona la cançó que vas escriure
quan la guerra era pau.

Era tot un conte de fades.
Era tot un món.
Hi erets tu;
Hi era jo.


 Poema

 No tinc frases de Plutó;
Ni versos de Neruda;
Només tinc un cor,
que d'estimar-te no en té dubte.

Cal·ligràmes
La meva estimada N
La lletra N és una lletra molt bonica.
En la majúscula té totes les parts rectes
i en la minúscula hi apareixen corbes.
La mig rodona sembla un pont com
el que hi ha a Camprodon.
És la catorzena lletra i l’onzena consonant de
l’alfabet Espanyol i del Llatí Simple.
La lletra N representa un fonema efectiu
i nasal i alveolar.
La N sona al nas dels nens i grans que quan estan
a la nit nerviosos no la deixen anar.
Quan clareja l’alba la N, em consola
i em parla a cau d’orella
perquè ja no estigui sola.

Comentaris

  1. Anònim10 de febrer del 2018, a les 7:07

    Molt correcte de redacció.
    Trobo que donaria per a força més.
    Hem de posar-hi imaginació.
    Et poso un 8

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Agenda plena...

Un dels caps de setmana més ocupats d'aquest més. Com que s'acosta nadal has de fer tantes coses... Però a mi encara em fa il·lusió com una nena petita. Tornant al tema, dissabte el meu cosí gran tornava de Portugal i l'alegria que em feia veure'l era tant immensa que només d'arribar ja el vaig anar a veure, home clar, és el meu cosí més estimat. A la tarda vaig fer un concert a Hostalets amb la coral Estrella, hi havien molts nervis perquè estrenavem noves cançons. Va ser un èxit, gairebé tota l'església plena! Diumenge, a Hostalets feien un pedalada per la Marató de TV3 i amb la meva colla d'anar amb bici hi vam anar-hi. Tenia moltes ganes d'anar-hi ja que estrenava el nou equipament d'anar amb bici. A la tarda vaig tenir un altre concert. Estava tant cansada de fer concerts... Dilluns començava amb tecnologia i encara tenia menys ganes d'anar a classe.
Més informació

El teu somni mai s'anirà si no el deixes marxar

Imatge
Divendres al vespre vaig tenir un somni misteriós, un somni inexplicable i deliciós. Era molt romàntic, jo ballava agafada a un noi emmascarat, portava una màscara de color negre; era tan guapo i en aquell moment sentia una admiració per ell. Ara tinc curiositat perquè no puc recordar de la cara que feia i voldria saber qui és. Dissabte cap a les cinc de la tarda, vaig anar amb la colla de sardanes a preparar un sopar molt important, el sopar de final de temporada. Vam trigar 3 hores a decorar tota la sala però va valdre molt la pena. Cap a les vuit de la tarda, vam dirigir-nos a casa per canviar-nos de roba i anar dels anys vuitanta al sopar. Ens vam fer moltes fotos només d'arribar i al cap de poc rato ens vam haver d'asseure a les taules, ja que havíem de començar a sopar. Els de la meva taula els hi van portar el sopar molt ràpid però a mi van trigar bastant perquè era l'única que demanava menú infantil. M'ho vaig passar molt bé, ja que feia molts
Més informació

Dia de tots sants

Dimecres al matí, vaig anar a Girona a ballar en un concurs de sardanes. Vam quedar primers i després vam anar a dinar. Com que a Girona feien una fira, la gent volia anar a les atraccions, però el "presi", va fer-nos una ruta turística "mega","hiper" i "super" avorrida per la ciutat. A la tarda vaig anar amb els familiars al fossar a veure la gent que ja no és amb nosaltres. Quan vam acabar, ens vam dirigir a Serrabardina (casa de pagès on celebrem dies importants), i vam sopar. Quan van coure les castanyes, semblava que elles parlaven. Cap a les deu del vespre, quan sonaven les campanes, vam anar a casa a dormir ja que el dia següent tocava anar a l'escola.
Més informació