El cel és ple de paraules

Un bon dia per fer un dinar familiar és el dissabte, quan gairebé tota la família es reuneix. Cap a dos quarts de dues, vam quedar per anar a dinar. La meva iaia, no en sabia res, no s'imaginava trobar tots els seus fills i nets en al mateix restaurant. No hi érem tots quan va arribar, faltaven els meus tiets i la meva cosina gran, però de sobte, quan van aparèixer, es va presentar algú més que havia fet dues hores d'avió per celebrar l'aniversari de la iaia, era el meu cosí gran, en Marc el bessó de la Sara. Quan el vam veure ens van caure unes quantes llàgrimes ja que feia uns 5 mesos que no el vèiem. Em vaig posar molt contenta, però no em sortien les paraules de la boca que s'intentava obrir. Quan ja em sortien, li vaig dir com me l'estimava i com l'havia trobat a faltar. Em va alegrar molt el dia. Va ser increïble, no tinc paraules per descriure com m'ho vaig passar de bé.

Dissabte, a la tarda, la Coral estrella vam cantar a Hostalets en un concert que els diners anaven destinats a la investigació del càncer. Vam cantar molt bé i jo vaig fer un solo. Va ser molt emocionant i vaig sentir-me una mica nerviosa.Quan vam acabar la gent ens va felicitar i molta gent em va dir que cantava com els àngels i les altres també.  Diumenge em vaig haver de llevar de bon matí per dirigir-me a Valls on feien un concurs de sardanes. El concurs va anar molt, però que molt bé. Abans que diguessin qui havia guanyat, la gent estava molt nerviosa, quan ens van dir que haviem quedat primers, els pares d'una meva amiga, van treure una pancarta i per poc a molta gent se li escapava la llàgrima. Vam quedar primers de Catalunya!!!!! Quan vam arribar cap a les sis, ens vam preparar per anar a sopar a un restaurant per celebrar la victòria. Som primers de Catalunya i esperem ser-ho molts anys més.

Dimecres al matí, vaig anar a Girona a ballar en un concurs de sardanes. Vam quedar primers i després vam anar a dinar. Com que a Girona feien una fira, la gent volia anar a les atraccions, però el "presi", va fer-nos una ruta turística "mega","hiper" i "super" avorrida per la ciutat. A la tarda vaig anar amb els familiars al fossar a veure la gent que ja no és amb nosaltres. Quan vam acabar, ens vam dirigir a Serrabardina (casa de pagès on celebrem dies importants), i vam sopar. Quan van coure les castanyes, semblava que elles parlaven. Cap a les deu del vespre, quan sonaven les campanes, vam anar a casa a dormir ja que el dia següent tocava anar a l'escola.

Dimarts, quan vaig acabar del cole i coral, vaig anar a casa a dutxar-me i abrigar-me per dirigir-me  a Vic on feien una sèrie de concerts per recollir diners pels Jordis. Vaig arribar a Vic a cap a tres quarts de nou i després vaig estar fent cua durant 3 hores. A les dotze vaig sopar i després em vaig trobar a una amiga.  Vaig escoltar en Guillem Roma, la Paula Valls, En Pep Poblet, els Nyandú, els Bonobos, la Iaia, Quimi Portet, les Obeses, les Oques Grasses, Ernest Codina i també hi havia en Peyu i l'Albert Om. M 'ho vaig passar molt bé. Espero tenir veu als propers dies.

Diumenge de bon matí amb la meva família i uns amics del Japó, vam anar a fer una caminada popular. Va ser molt divertit ja que menters caminavem la mare japonesa m'ensenyava japonès. Ja ser dir "konnichiwa" i "sayonara", que vol dir hola i adéu/fins després. Vaig anar a dinar a casa la iaia i de postres vam menja unes lioneses de l'escola d'Hostelaria bonísimes. A la tarda vam preparar una festa d'aniversari sopresa a la Judit. Vam muntar a caball i el meu galopava cada dos per tres i el caball de la Clàudia es posava a menjar herba i no tirava. Ens ho vam passar pipa.

El dissabte va ser un dels dies més ocupats d'aquest mes. De bon matí vaig anar a ensejar coral durant dues hores i després vam anar a dinar a casa la iaia perquè feia anys. A la tarda, vaig practicar sardanes i unes hores després vaig anar a celebrar la castanyada amb els de sardanes. No ser com, per poc, un noi va relliscar i sort de mi que no cau a la piscina. Quin susto! Vaig tornar cap a les 10 i després vam veure una pel·lícula. No vaig tenir temps de fer els deures.

Avui m'he hagut de llevar molt d'hora, a les set del matí, havia d'estar davant de l'escola a punt per marxar a la festa dels supers. A l'autocar ens hem posat a fer trenes, ja que totes n'havíem de portar.  Quan hem arribat, hem fet l'assaig general i tot seguit, hem esmorzat i després, ens hem posat les samarretes del concert.  La gent ens ha aplaudit molt i uns minuts més tard, hem trobat a la Marta professora d'anglès amb la seva família. A continuació, hem anat a buscar les motxilles i hem gaudit de l'espectacle. De tornada al bus hem cantat algunes cançons i jo m'he adormit. L'any que ve esperem tornar-hi. Una altra experiència única.