El cel és ple de paraules

Un dels caps de setmana més ocupats d'aquest més. Com que s'acosta nadal has de fer tantes coses... Però a mi encara em fa il·lusió com una nena petita. Tornant al tema, dissabte el meu cosí gran tornava de Portugal i l'alegria que em feia veure'l era tant immensa que només d'arribar ja el vaig anar a veure, home clar, és el meu cosí més estimat. A la tarda vaig fer un concert a Hostalets amb la coral Estrella, hi havien molts nervis perquè estrenavem noves cançons. Va ser un èxit, gairebé tota l'església plena! Diumenge, a Hostalets feien un pedalada per la Marató de TV3 i amb la meva colla d'anar amb bici hi vam anar-hi. Tenia moltes ganes d'anar-hi ja que estrenava el nou equipament d'anar amb bici. A la tarda vaig tenir un altre concert. Estava tant cansada de fer concerts... Dilluns començava amb tecnologia i encara tenia menys ganes d'anar a classe.

Diumenge era un d'aquells dies que et fa tanta mandra llevar-te, però què vols fer-hi, era per una bona causa. A les deu, havíem de ser a la plaça Major de Tona per preparar la parada de la coral Estrella. Tenim moltes de coses per vendre, braçalets, petits fanalets, CD i una panera conjuntament amb la llumineta. Hi havia tantes coses, però tantes... Les grans vam anar a vendre a dalt al pavelló i la gent s'interessava més a anar a comprar alguna cosa a la fira del joc que no pas a unes noies que se'n anaven de viatge a Estònia. La majoria de gent, deia ja us en comprarem quan sortim però ningú quan sortia ho feia. Era  molestant a la gent intentant que compressin alguna cosa, ja que n'hi havia pocs que ho feien. Cap a les dotze, que vam baixar a la plaça, en una parada que hi havia un amic meu, em van donar unes 4 magdalenes i després a la meva mare unes 5 més. Només de veure-les ja t'enamoraves d'elles.

La setmana passada no l'altre, amb la coral de Vic, vam anar a passar el cap de setmana fora. Quan el Sol ja estava a la meitat del seu trajecte, vam marxar amb autobús cap a Barna. Només d'arribar, vam assajar i dintre del local feia una calor per morir-t'he. Quan vam anar a dormir a l'alberg, hi havien uns borratxos molt beguts que feien unes cares que espantaven més que els monstres. El dia següent, vam cantar al Palau de la Música Catalana! Va ser molt commovedor! Per emocionar-se i plorar! El final, els escolans de Montserrat van venir a cantar amb nosaltres.

Un bon dia per fer un dinar familiar és el dissabte, quan gairebé tota la família es reuneix. Cap a dos quarts de dues, vam quedar per anar a dinar. La meva iaia, no en sabia res, no s'imaginava trobar tots els seus fills i nets en al mateix restaurant. No hi érem tots quan va arribar, faltaven els meus tiets i la meva cosina gran, però de sobte, quan van aparèixer, es va presentar algú més que havia fet dues hores d'avió per celebrar l'aniversari de la iaia, era el meu cosí gran, en Marc el bessó de la Sara. Quan el vam veure ens van caure unes quantes llàgrimes ja que feia uns 5 mesos que no el vèiem. Em vaig posar molt contenta, però no em sortien les paraules de la boca que s'intentava obrir. Quan ja em sortien, li vaig dir com me l'estimava i com l'havia trobat a faltar. Em va alegrar molt el dia. Va ser increïble, no tinc paraules per descriure com m'ho vaig passar de bé.

Dissabte, a la tarda, la Coral estrella vam cantar a Hostalets en un concert que els diners anaven destinats a la investigació del càncer. Vam cantar molt bé i jo vaig fer un solo. Va ser molt emocionant i vaig sentir-me una mica nerviosa.Quan vam acabar la gent ens va felicitar i molta gent em va dir que cantava com els àngels i les altres també.  Diumenge em vaig haver de llevar de bon matí per dirigir-me a Valls on feien un concurs de sardanes. El concurs va anar molt, però que molt bé. Abans que diguessin qui havia guanyat, la gent estava molt nerviosa, quan ens van dir que haviem quedat primers, els pares d'una meva amiga, van treure una pancarta i per poc a molta gent se li escapava la llàgrima. Vam quedar primers de Catalunya!!!!! Quan vam arribar cap a les sis, ens vam preparar per anar a sopar a un restaurant per celebrar la victòria. Som primers de Catalunya i esperem ser-ho molts anys més.

Dimecres al matí, vaig anar a Girona a ballar en un concurs de sardanes. Vam quedar primers i després vam anar a dinar. Com que a Girona feien una fira, la gent volia anar a les atraccions, però el "presi", va fer-nos una ruta turística "mega","hiper" i "super" avorrida per la ciutat. A la tarda vaig anar amb els familiars al fossar a veure la gent que ja no és amb nosaltres. Quan vam acabar, ens vam dirigir a Serrabardina (casa de pagès on celebrem dies importants), i vam sopar. Quan van coure les castanyes, semblava que elles parlaven. Cap a les deu del vespre, quan sonaven les campanes, vam anar a casa a dormir ja que el dia següent tocava anar a l'escola.

Dimarts, quan vaig acabar del cole i coral, vaig anar a casa a dutxar-me i abrigar-me per dirigir-me  a Vic on feien una sèrie de concerts per recollir diners pels Jordis. Vaig arribar a Vic a cap a tres quarts de nou i després vaig estar fent cua durant 3 hores. A les dotze vaig sopar i després em vaig trobar a una amiga.  Vaig escoltar en Guillem Roma, la Paula Valls, En Pep Poblet, els Nyandú, els Bonobos, la Iaia, Quimi Portet, les Obeses, les Oques Grasses, Ernest Codina i també hi havia en Peyu i l'Albert Om. M 'ho vaig passar molt bé. Espero tenir veu als propers dies.