El cel és ple de paraules

Per fi tot s'ha acabat; els exàmens, l'estrès... Ha estat una setmana una mica complicada, masses exàmens en un mateix dia; o contant la setmana 7 repartits malament. El dissabte és un senyor dia; cantar al matí i sardanes a la tarda. A sardanes m'he cansat molt i com que a la nit no havia dormit gaire, m'he estirat en un banc i he dormit durant 15 minuts. Després hem anat a fer el got amb l'Arnau, en Ricard, en Martí i en Xevi. Ens hem divertit molt i diria que un d’ells va per mi, però... Que dic, m'ho dec haver imaginat. t.

A vegades volen ser més grans del que són per impressionar a la persona que t'agrada i això sempre acaba com el rosari de l'Aurora. També passa que existeix una persona en el món que t'estima molt i no et vol demanar per sortir per por a una amistat i una relació que teniu un i altre s'esfumi. Llavors hi sóc jo dient-l'hi a la persona: no m'importa que marxis, si això et fa sentir bé. Ets l'únic culpable, abandonem al carrer on un dia et trobaré. Aquesta sóc jo. Una introducció sense cap ni peus; anem a l'altre. Una setmana amb l'agenda estressada de tantes coses. Deures, exàmens, treballs... de tot i més. El millor dia va ser dissabte, un sopar, unes espelmes, un petó... Uau! El millor. Sabeu perquè Peter Pan no volia créixer? Per por a fer-se gran; com tu.

Quan tornàvem de l'escola dilluns a la tarda al meu avi li feia mal la cama i em va dir que nevaria i al cap de 20 minuts aproximadament, va començar a nevar. En Joan P. va venir a Hostalets caminant per jugar amb la neu i ens ho vam passar molt bé. Passejar per la neu era molt romàntic però alhora un moment increïble. L'endemà no vam poder anar a l’escola, ja que havia nevat molt i em vaig quedar a casa fent deures i al cap d'un rato vaig anar a jugar amb la neu. A la tarda vaig anar a escola, per passar un rato amb amics però només érem deu. El dia de Sant Valentí ja era aquí i cada hora anava rebent una carta de la mateixa persona. Va ser molt emocionant i quan a les cinc vaig anar a obrir la taquilla per anar a buscar el mòbil, em vaig trobar una caixa amb una vaca de peluix a dintre; que maco va ser tot. Si la persona que m'ho va regalar mira aquest text li vull dir moltes gràcies i em sap greu no fer-te una cosa tan bonica com la teva.

Heu vist mai la pel·lícula de Dirty Dancing? Un dia d'aquesta setmana, vaig somiar que era la protagonista de la pel·lícula i em passava tot el mateix que a ella. De bon matí la meva mare em va venir preocupada, ja que em va dir que havia estat parlant sola tota la nit i que em movia molt. En aquell moment em feien mal els braços i vaig pensar que era somnàmbula però no n'estava del tot segura. Els dies de carnaval me'ls vaig passar tancada a casa estudiant per un examen de tecnologia molt difícil. Em sentia avorrida com un mussol. També he hagut d'estudiar català però no hi he dedicat tantes hores com tecnologia. P.D. La setmana que ve el meu cosí torna del País Basc per passar uns dies amb la família i amics. Tinc moltes, moltíssimes, extremadament moltes ganes de veure'l.

Divendres al vespre vaig tenir un somni misteriós, un somni inexplicable i deliciós. Era molt romàntic, jo ballava agafada a un noi emmascarat, portava una màscara de color negre; era tan guapo i en aquell moment sentia una admiració per ell. Ara tinc curiositat perquè no puc recordar de la cara que feia i voldria saber qui és. Dissabte cap a les cinc de la tarda, vaig anar amb la colla de sardanes a preparar un sopar molt important, el sopar de final de temporada. Vam trigar 3 hores a decorar tota la sala però va valdre molt la pena. Cap a les vuit de la tarda, vam dirigir-nos a casa per canviar-nos de roba i anar dels anys vuitanta al sopar. Ens vam fer moltes fotos només d'arribar i al cap de poc rato ens vam haver d'asseure a les taules, ja que havíem de començar a sopar. Els de la meva taula els hi van portar el sopar molt ràpid però a mi van trigar bastant perquè era l'única que demanava menú infantil. M'ho vaig passar molt bé, ja que feia molts...

Diumenge passat, vam fer l'última actuació del Pessebre Vivent de Tona. Les tres primeres seccions van anar molt bé però la quarta... La Clàudia va fer una cara molt però que molt rara i jo em vaig posar a riure, evidentment. Vaig passar molta vergonya però per sort només hi havia els familiars de les persones que feien el Pessebre. Quan vam acabar i vam anar a buscar el sopar, no podia mirar a la gent pel greu que em sabia d'haver rigut. A l'última secció també hi havia en Joan P. i encara em sentia pitjor. Quan vam arribar a casa, vam mirar un programa a TV3 sobre l'anorèxia i pobra noia no vull acabar MAI com ella; feia molta pena.

El dia de fer cagar el tió, vaig haver d'anar al pessebre i quin pal feia anar-hi.... Quan el tió caga és un dels moments més màgics que tenen els nens petits i estàs tan feliç quan els veus amb un somriure d'orella a orella. Per Nadal vam anar a dinar a casa dels avis de Tona. Feia pocs dies que el meu cosí gran, havia tornat de Portugal pels estudis i per Nadal la família es reuneix i tots hi havíem de ser quasi per obligació. La carta del dinar era espectacularment llarga que quan la veies ja et quedaves tip. Havent dinat, ningú es podia moure de tan plens que estàvem tots. Quan va arribar el dia de cap d'any, tota la família estava nerviosa. Vam mirar una pel·lícula molt emocionant d'en Theo James; Divergent. No tinc paraules per descriure-ho. Vam posar TV3 per mirar les campanades i van ser espectaculars. Quan van acabar, vaig anar a dormir perquè tenia molta son i no m'aguantava dreta.

Un dels caps de setmana més ocupats d'aquest més. Com que s'acosta nadal has de fer tantes coses... Però a mi encara em fa il·lusió com una nena petita. Tornant al tema, dissabte el meu cosí gran tornava de Portugal i l'alegria que em feia veure'l era tant immensa que només d'arribar ja el vaig anar a veure, home clar, és el meu cosí més estimat. A la tarda vaig fer un concert a Hostalets amb la coral Estrella, hi havien molts nervis perquè estrenavem noves cançons. Va ser un èxit, gairebé tota l'església plena! Diumenge, a Hostalets feien un pedalada per la Marató de TV3 i amb la meva colla d'anar amb bici hi vam anar-hi. Tenia moltes ganes d'anar-hi ja que estrenava el nou equipament d'anar amb bici. A la tarda vaig tenir un altre concert. Estava tant cansada de fer concerts... Dilluns començava amb tecnologia i encara tenia menys ganes d'anar a classe.

Diumenge era un d'aquells dies que et fa tanta mandra llevar-te, però què vols fer-hi, era per una bona causa. A les deu, havíem de ser a la plaça Major de Tona per preparar la parada de la coral Estrella. Tenim moltes de coses per vendre, braçalets, petits fanalets, CD i una panera conjuntament amb la llumineta. Hi havia tantes coses, però tantes... Les grans vam anar a vendre a dalt al pavelló i la gent s'interessava més a anar a comprar alguna cosa a la fira del joc que no pas a unes noies que se'n anaven de viatge a Estònia. La majoria de gent, deia ja us en comprarem quan sortim però ningú quan sortia ho feia. Era  molestant a la gent intentant que compressin alguna cosa, ja que n'hi havia pocs que ho feien. Cap a les dotze, que vam baixar a la plaça, en una parada que hi havia un amic meu, em van donar unes 4 magdalenes i després a la meva mare unes 5 més. Només de veure-les ja t'enamoraves d'elles.

La setmana passada no l'altre, amb la coral de Vic, vam anar a passar el cap de setmana fora. Quan el Sol ja estava a la meitat del seu trajecte, vam marxar amb autobús cap a Barna. Només d'arribar, vam assajar i dintre del local feia una calor per morir-t'he. Quan vam anar a dormir a l'alberg, hi havien uns borratxos molt beguts que feien unes cares que espantaven més que els monstres. El dia següent, vam cantar al Palau de la Música Catalana! Va ser molt commovedor! Per emocionar-se i plorar! El final, els escolans de Montserrat van venir a cantar amb nosaltres.

Un bon dia per fer un dinar familiar és el dissabte, quan gairebé tota la família es reuneix. Cap a dos quarts de dues, vam quedar per anar a dinar. La meva iaia, no en sabia res, no s'imaginava trobar tots els seus fills i nets en al mateix restaurant. No hi érem tots quan va arribar, faltaven els meus tiets i la meva cosina gran, però de sobte, quan van aparèixer, es va presentar algú més que havia fet dues hores d'avió per celebrar l'aniversari de la iaia, era el meu cosí gran, en Marc el bessó de la Sara. Quan el vam veure ens van caure unes quantes llàgrimes ja que feia uns 5 mesos que no el vèiem. Em vaig posar molt contenta, però no em sortien les paraules de la boca que s'intentava obrir. Quan ja em sortien, li vaig dir com me l'estimava i com l'havia trobat a faltar. Em va alegrar molt el dia. Va ser increïble, no tinc paraules per descriure com m'ho vaig passar de bé.

Dissabte, a la tarda, la Coral estrella vam cantar a Hostalets en un concert que els diners anaven destinats a la investigació del càncer. Vam cantar molt bé i jo vaig fer un solo. Va ser molt emocionant i vaig sentir-me una mica nerviosa.Quan vam acabar la gent ens va felicitar i molta gent em va dir que cantava com els àngels i les altres també.  Diumenge em vaig haver de llevar de bon matí per dirigir-me a Valls on feien un concurs de sardanes. El concurs va anar molt, però que molt bé. Abans que diguessin qui havia guanyat, la gent estava molt nerviosa, quan ens van dir que haviem quedat primers, els pares d'una meva amiga, van treure una pancarta i per poc a molta gent se li escapava la llàgrima. Vam quedar primers de Catalunya!!!!! Quan vam arribar cap a les sis, ens vam preparar per anar a sopar a un restaurant per celebrar la victòria. Som primers de Catalunya i esperem ser-ho molts anys més.

Dimecres al matí, vaig anar a Girona a ballar en un concurs de sardanes. Vam quedar primers i després vam anar a dinar. Com que a Girona feien una fira, la gent volia anar a les atraccions, però el "presi", va fer-nos una ruta turística "mega","hiper" i "super" avorrida per la ciutat. A la tarda vaig anar amb els familiars al fossar a veure la gent que ja no és amb nosaltres. Quan vam acabar, ens vam dirigir a Serrabardina (casa de pagès on celebrem dies importants), i vam sopar. Quan van coure les castanyes, semblava que elles parlaven. Cap a les deu del vespre, quan sonaven les campanes, vam anar a casa a dormir ja que el dia següent tocava anar a l'escola.

Dimarts, quan vaig acabar del cole i coral, vaig anar a casa a dutxar-me i abrigar-me per dirigir-me  a Vic on feien una sèrie de concerts per recollir diners pels Jordis. Vaig arribar a Vic a cap a tres quarts de nou i després vaig estar fent cua durant 3 hores. A les dotze vaig sopar i després em vaig trobar a una amiga.  Vaig escoltar en Guillem Roma, la Paula Valls, En Pep Poblet, els Nyandú, els Bonobos, la Iaia, Quimi Portet, les Obeses, les Oques Grasses, Ernest Codina i també hi havia en Peyu i l'Albert Om. M 'ho vaig passar molt bé. Espero tenir veu als propers dies.

Diumenge de bon matí amb la meva família i uns amics del Japó, vam anar a fer una caminada popular. Va ser molt divertit ja que menters caminavem la mare japonesa m'ensenyava japonès. Ja ser dir "konnichiwa" i "sayonara", que vol dir hola i adéu/fins després. Vaig anar a dinar a casa la iaia i de postres vam menja unes lioneses de l'escola d'Hostelaria bonísimes. A la tarda vam preparar una festa d'aniversari sopresa a la Judit. Vam muntar a caball i el meu galopava cada dos per tres i el caball de la Clàudia es posava a menjar herba i no tirava. Ens ho vam passar pipa.

El dissabte va ser un dels dies més ocupats d'aquest mes. De bon matí vaig anar a ensejar coral durant dues hores i després vam anar a dinar a casa la iaia perquè feia anys. A la tarda, vaig practicar sardanes i unes hores després vaig anar a celebrar la castanyada amb els de sardanes. No ser com, per poc, un noi va relliscar i sort de mi que no cau a la piscina. Quin susto! Vaig tornar cap a les 10 i després vam veure una pel·lícula. No vaig tenir temps de fer els deures.

Avui m'he hagut de llevar molt d'hora, a les set del matí, havia d'estar davant de l'escola a punt per marxar a la festa dels supers. A l'autocar ens hem posat a fer trenes, ja que totes n'havíem de portar.  Quan hem arribat, hem fet l'assaig general i tot seguit, hem esmorzat i després, ens hem posat les samarretes del concert.  La gent ens ha aplaudit molt i uns minuts més tard, hem trobat a la Marta professora d'anglès amb la seva família. A continuació, hem anat a buscar les motxilles i hem gaudit de l'espectacle. De tornada al bus hem cantat algunes cançons i jo m'he adormit. L'any que ve esperem tornar-hi. Una altra experiència única.

Dissabte va ser un dia fantàstic. Al matí vaig anar a coral i ens vam divertir molt! Quan vam acabar de cantar, vam anar a dinar en una pizzeria, on fan (per mi) la millor pizza que he provat mai. Ens vam trobar amb un amic i les dues families vam dinar juntes. Després amb ell, vam anar a  assajar sardanes i vaig acabar super cansada. Després amb la meva mare vam anar a comprar roba i quan vam arribar a casa el meu pare i el meu germà ens esperaven amb unes creps delicioses per sopar. Al vespre vam mirar una pel·lícula Piratas del Caribe 3. El protagonista de la pel·lícula, és el meu amor platònic.

Dies del 16 al 20 Dilluns quan estava tornant cap a casa, amb la meva mare estavem parlant, i em va dir que el camí de l'èxit, es l'actitud. Al principi vaig pensar que no tenia ni solta ni volta però després ho vaig entendre. El dimarts a la tarda no vaig fer cole ja que van venir la coral de Manlleu per assajar les cançons que hauriem de cantar a la festa dels supers. Dimecres van fer l'examen de català i em va anar molt i molt bé. Ja que es la meva matèria preferida. Dijous no vam poder fer educació física ja que plovia bastant. Vam fer-ho a la sala polivalent i hi feia una calor que t'hi mories. Divendres a la tarda, quan vam acabar d'assajar sardanes, van fer un pica pica per celebrar que havien quedat primers al concurs del diumenge passat.

Dies del 12 al 15 d'octubre Al dijous em vaig llevar cap a les dotze, estava molt cansada. No vaig esmorzar res i al cap de poc rato vaig anar a dinar a casa la iaia. El divendres, vaig fer tots els deures i a la tarda vaig anar a assajar sardanes. El dissabte vam anar a caminar a la Fageda d'en Jordà i a la tarda vam anar a Olot a veure uns amics. El diumenge vam anar amb bici amb uns amics i m'ho vaig passar molt bé.